dimecres, 31 de gener de 2018

Un tuit d'en Joan-Lluís Lluís


L'he vist i he pensat que millor no es pot explicar.

L'abat Escarré sabia de que parlava i l'escriptor Joan-Lluís Lluís ha tingut l'encert de recordar aquesta frase just en un moment en que ens convé moltíssim!


La gent "del carrer" sempre els diem als nostres polítics "A les manifestacions de l'onze de setembre -un record als Jordis!- anem tots junts. A la Via Catalana ens vàrem donar les mans, persones que no ens coneixiem de res, sense preguntar tu qui ets?, a qui votes?, d'on vens?... No calia!! Allí, doncs, estàvem fent país."


No ens rendim. No ens podem rendir! Som més de 2.079.340!... Seguim!!

divendres, 26 de gener de 2018

Una mica de màgia!!

Ahir vaig fer un post al blog "Roda el món..." i estic súper feliç, m'ha encantat, hi ha molts comentaris!! Jo creia que la gent no el veuria i sí, sí... sou molt macos!!! Ara m'he de posar jo les piles i anar llegint els altres posts, un per un, com cal.

Doncs bé, en el post parlava de la meva afició a OT. No diré que m'agrada "tot" del programa... a vegades penso que viure amb càmeres constantment al voltant els ha d'afectar (de fet, queden dues setmanes i els concursants estan esgotats) però sí que reconec que, dins del món dels Reality shows, és l'únic que m'ha fet mai gràcia (ni grans hermanos, ni illes perdudes, ni solters i casats, o com es digui... )

Hi ha una cosa que també m'agrada molt... i és LA MÀGIA!!

Bé doncs, Els concursants de l'Acadèmia, a part de les classes, de tant en tant reben visites: Igual un metge que els parla de la necessitat de donar sang, o dels transplantaments, alguna ONG, o algun escriptor... La majoria dels que van són cantants.

Doncs bé, l'altre dia van tenir una visita sorpresa, el MAGO POP


No sé si l'heu vist alguna vegada. L'estiu passat sortia un dia a la setmana per TV3, però alguns dias es va haver de suspendre el programa per qüestions d'actualitat política que feien canviar la programació.

Aquí us deixo la visita... Si us agrada la màgia no us ho perdeu!!... És cert que, entre mig explica algunes anècdotes i tal, és llarguet (34 minuts) però no es fa pesat. A més, el podeu veure en dues o tres vegades... És súper divertit!!

dijous, 25 de gener de 2018

Roda el món

Holaaaaaaaaa!!

Avui podeu llegir un post meu, llarg, inacabable, amb imatges i vídeos... com aquells que feia "abans" que poca gent deuria llegir sencers hehe... però no és aquí el trobareu al RODA EL MÓN...



Us aviso perquè ha sortit publicat de matinada, quan el vaig acabar, i de bon matí un company blogàire ja n'ha posat un altre (tant li costava esperar unes horetes?) i el meu ja ha passat a segon pla, pobret, ha viscut poc més de quatre hores i mentre la majoria dormíeu.

Aquest cap de setmana començaré jo a llegir, un per un, i amb calma, tots els posts que han sortit fins ara... alguns ja ho he fet, però ara ho faré ordenadament i bé ;-)

El teniu AQUÍ

dimarts, 23 de gener de 2018

El verset 20...


Copiat del Facebook de Josep Laplana Puy, Director del Museu de Montserrat. 

De fet, jo no sóc gens ni mica "feisbuquera", és una xarxa que no m'agrada, no entenc gaire i no m'hi sé moure bé, però m'han enviat el retall al Whatsapp, a través de la còpia d'una piulada que ha fet al seu Twitter (hahahaha si el meu pare llegís això pensaria que parlem en xinès) n'Albert Velasco, conservador del Museu de Lleida, i he volgut compartir-ho aquí.

(I ja he fet el segon post de l'any!!)

dilluns, 1 de gener de 2018

Comencem 2018!!

Començarem el nou any amb un ànim ben positiu a veure si oblidem ràpid el 2017, any amb molts nervis, sense llista de llibres, gairebé sense posts i gairebé sense intervencions en blogs amics (tot i que el fet que no comenti no vol dir que no entri gens...)

Tant de bo el 2018 sigui, de veritat, el de el renaixement d'aquest Blog... que ja té més de 10 anys d'antiguitat i ni me'n vaig adonar... Ara anirem a post per dia!! ;-)


Bon any, blogaires catosfèrics!!!

dissabte, 16 de desembre de 2017

El color groc

M'han dit que hi ha algunes persones que no els agrada el color groc i es pensen que poden prohibir-lo... La cosa és surrealista. Si un dia et diuen "pensa una cosa ben absurda, quelcom ridícul" doncs una possible resposta podria ser prohibir un color. I llavors, va la realitat i et sorprèn i allò que semblava que només podia passar en el somni d'una nit de mala digestió es converteix en realitat i es prohibeix un color.

I se'ls diu a uns avis, a la ciutat de Reus, que no poden portar bufandes i llaços d'aquest groc llampant que hem triat per demanar la llibertat de bones persones, persones amants de la pau, persones treballadores, persones amb família, amb fills petits... I es prohibeix que es decorin arbres de Nadal amb llacets grocs, i no està permès demanar llibertat, ni democràcia, ni drets humans... i penses que quan s'acabarà això...

Són dolents.

Sí, Assumpta, ets una mica infantil, a vegades, ingènua... dius "són dolents" quan podries dir coses molt pitjors, perquè en tens moltes ganes, però també hi ha l'orgull de no permetre que et facin mal, de no donar-los poder sobre tu, cap poder... El temps posarà tothom al seu lloc. Mentrestant, aquesta tarda he comprat això:


perquè no m'agrada que la gent que fa trobades multitudinàries per donar-se les mans, gent que organitza concerts, gent que estima la cultura i la defensa, passi el Nadal a la presó. Ni el Nadal ni cap dia. I el llacet groc que fa setmanes que porto ja em sembla massa petit.

El Conseller Quim Font celebrava el passat dia 10 de desembre les seves noces d'argent. La seva dona, Laura, va voler donar un caire especial a aquest dia i, tot i no poder gaudir de la presència del seu home, va encarregar una Missa al'església dels Jesuïtes de Casp, de Barcelona... és una església molt gran... la gent ho va saber i van emplenar de gom a gom el temple, acompanyant la Laura i la família amb un silenci respectuosíssim durant tota la missa (concelebrada, per cert, per tota la comunitat de sacerdots que van donar-li, així, el seu suport) i cantant al final el Virolai i els Segadors.

Potser aquests que es pensen que poden prohibir colors no saben la força que tenim... la força de la raó!

dilluns, 27 de novembre de 2017

Heu vist això?

La veritat és que no cal que us ho expliqui... No hi ha res millor que veure les coses directament per un mateix... Cliqueu AQUÍ i ja em direu què en penseu...

dijous, 2 de novembre de 2017

dimecres, 18 d’octubre de 2017

dimarts, 17 d’octubre de 2017

dijous, 5 d’octubre de 2017

No importa la mida, el que importa és l'actitud...

Si espereu uns 20 segons, de cop, com per art de màgia, apareixerà el vídeo que us vull ensenyar ;-)

dijous, 28 de setembre de 2017

Votando voy, votando vengo...


La Tuna Tuninya amb el seu fabulós èxit T1na DiscO :-)


Èric Vinaixa "Dies de Llum"... preciosa

dissabte, 5 d’agost de 2017

Jo encara recordo les pessetes

Doncs sí... no és que tot ho pensi en pessetes, ni molt menys, però a vegades sí que faig un canvi... i m'esgarrigfo! Un petit exemple. Hi ha uns retoladors que m'agraden molt. Per un cantó són normals i per l'altra fan punta com imitant un pinzell... i serveixen per fer cal·ligrafia i tal. A l'Abacus valen 3,80 € UN RETOLADOR o sigui, 632 pessetes!


Us imagineu comprar un retolador per 632 pessetes? Per aquest preu "abans" en compràvem un estoig amb -com a mínim- una dotzena!!

Però bé... així, pensant, vaig voler veure què ha pagat el Paris Saint Germain per Neymar:


Efectivament: gairebé TRENTA-SET MIL MILIONS DE PESSETES...

Recordeu què era UN MILIÓ DE PESSETES? No era una fortuna però era una quantitat respectable. Estalviar-la tenia el seu mèrit.

AVUI EN DÍA, un mileurista necessita MIG ANY per guanyar un milió de pessetes... No és cap tonteria, doncs.

Un mileurista guanya, a l'any DOS MILIONS DE PESSETES. (1.996.632 pessetes)

Avui en dia, tal com estan les coses, un mileurista no és pas qui menys cobra en el mercat de treball... mare meva! La quantitat de gent que està treballant per 600 i 700 Euros al mes!!

Doncs bé, el PARÍS SAINT GERMAIN ha pagat per Neymar el que un Mileurista cobra en 18.500 anys.

Ja no cal dir res més...

divendres, 4 d’agost de 2017

dimarts, 1 d’agost de 2017

Cada dia...

Hola!!

Cada dia penso que seuré davant l'ordinador i faré un post :-)

Tinc "pendent" el RELAT per la CARME i he d'explicar un munt de coses... però la xafogor em mata.

El meu ordinador (jo no tinc portàtil, ni tablet) és un ordinador normal de sobretaula. És en una petita habitació, amb una finestra que dóna a un carrer on toca el sol a lo bèstia fins que es pon. Això, a l'hivern m'encanta (de fet, tot el pis és molt clar i a l'hivern és ideal, que jo necessito llum), però a l'estiu seure a fer alguna cosa és una tortura... és com entrar en un bany de vapor sense opció a, després, anar a una piscina fresqueta.

Aquesta xafogor em fa sentir molt cansada... molt, molt cansada...


Tornaré!

divendres, 7 de juliol de 2017

Ada Colau: Una persona amb doble cara segons bufa el vent...


Això és el que deia l'ex-activista Ada Colau (sí, la que sempre mirava a la càmera) del referèndum grec...
El que li valia per Grècia no li val per Catalunya...

Mentidera...

dimarts, 20 de juny de 2017

RENFE, CACA

Aquest cap de setmana passat vaig anar a Barcelona a veure la família. Diumenge, per tornar a Reus vàrem decidir agafar un tren que sortia de Passeig de Gràcia a les 19:54. Sorprenentment va sortir puntual...

En arribar a Vilanova ens aturem i anuncien que per "no sé què..." (la megafonia, en castellà, evidentment, s'entén fatal) "... que ha passat a Cunit tindrem unos minutos de retraso"

Passats una mica més de vint minuts, comencem a avançar però sense agafar la velocitat que hauríem de tenir i, arribats a Cunit, passem l'estació i, tant sols uns metres després, ens tornem a aturar... a les 21:16 ens trobem en aquesta situació. Al cap d'una estoneta, tornen a anunciar per megafonia i llavors entenem que diu que hi ha hagut un "arrollamiento" i que estan esperant l'autoritat judicial per fer l'aixecament de cadàver.

Es veuen bombers caminant per les vies. Suposo que buscaven restes de la persona que s'havia tirat, clar... Anava passant el temps...

A les 22:05 el tren es posa en moviment i avança cap enrere els pocs metres que havia fet per quedar just a l'estació de Cunit.

Ningú va informar ja de res més. Ningú sabia si havia arribat el Jutge de Guàrdia. Una noia que entrava a treballar a les 22:00 a Tarragona estava súper nerviosa. La gent buscava informació per Internet amb els seus mòbils...

Cap a les 23:00 van obrir les portes... adéu aire condicionat. Gent baixant a l'andana per estirar les cames. Gent pegant crits als treballadors que per què no ens portaven autocars.

Allò estava FOSC com la boca d'un llop. No es pot entendre que, amb aquella foscor estiguessin buscant encara restes del cadàver. És absolutament increïble... Altres persones demanaven que ja ens podrien portar aigua... (hi ha gent que té sentit de l'humor). Jo vaig enviar un whatsapp a ma germana explicant-li tot i dient-li que truqués a TV3 (no volia trucar directament jo per si em feien esperar molt, no quedar-me sense bateria).

Gent trucant a empreses de taxis, altres a familiars perquè els anessin a buscar.

Cap a les 23:40 em van trucar de TV3, jo els vaig explicar la situació i em van dir que "ara mateix enviem una unitat cap aquí"...

A les 23:55 el tren es va posar en marxa. Aproximadament una hora més tard vàrem arribar a Reus.

Cap a les 00:20 vaig rebre una altra trucada de TV3 dient que havien arribat a Cunit i que no hi havia res de res... i jo li vaig dir que ja havíem sortit, però que la notícia podia sortir igualment, que allí s'havia fet un tap de CINC combois i que Renfe no havia fet res de res per ajudar al passatge. La resposta va ser "Nosaltres som la tele i necessitem imatges, testimonis de la gent, sense això no hi ha notícia"... OK. Espero que no em passi mai més però si em passa li diré a ma germana que truqui a Catalunya Informació, RAC-1 o a qualsevol lloc que no considerin que una notícia sense imatges no és notícia.

Vàrem arribar a casa amb la boca seca, mig groguis... i amb la sensació que si tot això arriba a passar a Madrid els hi posen autocars al cap d'una hora.

Jo anava en aquest:



Però, si us plau, llegiu el testimoni d'aquesta noia que es va quedar també en el mateix "tap" que jo però en un altre dels cinc trens afectats:


Si algú té curiositat per llegir més comentaris, AQUÍ.


Si volem uns Ferrocarrils on ens tractin com a persones... VOTEM INDEPENDÈNCIA!!


dijous, 15 de juny de 2017

Semblava que no arribaria mai el dia!!


Ara torno a disposar d'hores per viure!! :-))

MAC, no pateixis, ja me'n recordo del llibre (el pobre ha passat uns dies ben abandonat!)

CARME, ara parlarem dels estoigs! ;-)