dimarts, 20 de juny del 2017

RENFE, CACA

Aquest cap de setmana passat vaig anar a Barcelona a veure la família. Diumenge, per tornar a Reus vàrem decidir agafar un tren que sortia de Passeig de Gràcia a les 19:54. Sorprenentment va sortir puntual...

En arribar a Vilanova ens aturem i anuncien que per "no sé què..." (la megafonia, en castellà, evidentment, s'entén fatal) "... que ha passat a Cunit tindrem unos minutos de retraso"

Passats una mica més de vint minuts, comencem a avançar però sense agafar la velocitat que hauríem de tenir i, arribats a Cunit, passem l'estació i, tant sols uns metres després, ens tornem a aturar... a les 21:16 ens trobem en aquesta situació. Al cap d'una estoneta, tornen a anunciar per megafonia i llavors entenem que diu que hi ha hagut un "arrollamiento" i que estan esperant l'autoritat judicial per fer l'aixecament de cadàver.

Es veuen bombers caminant per les vies. Suposo que buscaven restes de la persona que s'havia tirat, clar... Anava passant el temps...

A les 22:05 el tren es posa en moviment i avança cap enrere els pocs metres que havia fet per quedar just a l'estació de Cunit.

Ningú va informar ja de res més. Ningú sabia si havia arribat el Jutge de Guàrdia. Una noia que entrava a treballar a les 22:00 a Tarragona estava súper nerviosa. La gent buscava informació per Internet amb els seus mòbils...

Cap a les 23:00 van obrir les portes... adéu aire condicionat. Gent baixant a l'andana per estirar les cames. Gent pegant crits als treballadors que per què no ens portaven autocars.

Allò estava FOSC com la boca d'un llop. No es pot entendre que, amb aquella foscor estiguessin buscant encara restes del cadàver. És absolutament increïble... Altres persones demanaven que ja ens podrien portar aigua... (hi ha gent que té sentit de l'humor). Jo vaig enviar un whatsapp a ma germana explicant-li tot i dient-li que truqués a TV3 (no volia trucar directament jo per si em feien esperar molt, no quedar-me sense bateria).

Gent trucant a empreses de taxis, altres a familiars perquè els anessin a buscar.

Cap a les 23:40 em van trucar de TV3, jo els vaig explicar la situació i em van dir que "ara mateix enviem una unitat cap aquí"...

A les 23:55 el tren es va posar en marxa. Aproximadament una hora més tard vàrem arribar a Reus.

Cap a les 00:20 vaig rebre una altra trucada de TV3 dient que havien arribat a Cunit i que no hi havia res de res... i jo li vaig dir que ja havíem sortit, però que la notícia podia sortir igualment, que allí s'havia fet un tap de CINC combois i que Renfe no havia fet res de res per ajudar al passatge. La resposta va ser "Nosaltres som la tele i necessitem imatges, testimonis de la gent, sense això no hi ha notícia"... OK. Espero que no em passi mai més però si em passa li diré a ma germana que truqui a Catalunya Informació, RAC-1 o a qualsevol lloc que no considerin que una notícia sense imatges no és notícia.

Vàrem arribar a casa amb la boca seca, mig groguis... i amb la sensació que si tot això arriba a passar a Madrid els hi posen autocars al cap d'una hora.

Jo anava en aquest:



Però, si us plau, llegiu el testimoni d'aquesta noia que es va quedar també en el mateix "tap" que jo però en un altre dels cinc trens afectats:


Si algú té curiositat per llegir més comentaris, AQUÍ.


Si volem uns Ferrocarrils on ens tractin com a persones... VOTEM INDEPENDÈNCIA!!


dijous, 15 de juny del 2017

Semblava que no arribaria mai el dia!!


Ara torno a disposar d'hores per viure!! :-))

MAC, no pateixis, ja me'n recordo del llibre (el pobre ha passat uns dies ben abandonat!)

CARME, ara parlarem dels estoigs! ;-)

diumenge, 11 de juny del 2017

Deixeu-me posar una medalla...

Ja fa més de tres anys que es va posar de moda el que ha estat un dels èxits més rotunds del Club Súper 3 (potser només superat per la cançó d'aniversari "Anys i anys per molts anys"). Tan bon punt la vaig sentir em va fer pensar en el procés del nostre país cap a la Independència (ho poso en majúscula conscientment hehe). Llavors, el 30 d'octubre de 2013, vaig posar aquest tuit, que no va tenir massa èxit, tot s'ha de dir


Passava el temps, volíem fer referèndum, ens deien que no... El 15 de març del 14 vaig tornar a posar-ho, fent broma amb tot allò que ens deien de l'adoctrinament...


I llavors, per si algú no coneixia la cançó, la vaig enllaçar:



Ara, en saber la data pel referèndum, resulta que 1-O (1 d'octubre) sona igual que Uh, Oh!... i molta gent ha recordat la cançó!

Fins i tot en JORDI CALVIS, ha fet un disseny que PRODUCTES DE LA TERRA ha convertit en samarreta






Cantem!!! Cantem!!!




Ser valents és molt millor que tenir força!!!
1-O
No tenim por!!!

Ni Soraya ni Rajoy!
1-O
No tinc por!!