dissabte, 29 de setembre del 2012

Se m'ha oblidat!!

Doncs sí... se m'ha oblidat! Aquests dies estic tan pendent de viure la història que no hi he pensat... No he fet el Joc de la Imatge misteriosa del mes de setembre. Bé, és igual, el faré dilluns, que ja serà octubre però jo posaré "Joc de setembre" a veure si cola. Haureu d'esperar una mica (sí, ja sé que tampoc hi heu pensat, però faig veure que tothom ho trobava a faltar)... deia, doncs, que haureu d'esperar una mica. Però, què són dos o tres dies en comparació amb tres-cents anys que fa que estem esperant... ai, que marxo de tema.

Mentrestant, us deixo amb un interessant vídeo que en Ferran i la Carme han tuitejat. A gaudir-lo!!

dimecres, 26 de setembre del 2012

Apagueu la ràdio una estona!!

Eeeeei, reaccioneu!!

Sí, ja sé... jo també... tot el dia enganxada a la ràdio i a Internet per no perdre’m res d’aquest moment històric que estem vivint... Sento com una barreja de nervis dins un marc de felicitat ;-)


Però hi ha d’haver temps per tot... així doncs, què feu que encara no heu votat pels Premis C@ts? Mireu que s’acabarà el mes!! I llavors què? Queden quatre dies!

Ja sabeu, com més participació, millor!! Trieu els vostres blogs preferits... Hi ha dotze categories diferents i, si en alguna categoria no teniu clar a qui votar, doncs també hi ha l’opció de vot en blanc!


No... no... després no... no ho deixeu per després... Ara és l’hora d’estar alertaaaa... ai, no sé què estic pensant.

diumenge, 23 de setembre del 2012

Ja heu vist les polseres?


Fetes amb els tricotins!!
De diferents gruixos i amb diferents complements!!
Les trobareu AQUÍ!

divendres, 21 de setembre del 2012

Els tres músics (Relats Conjunts)

Pablo Picasso, Els tres musics, 1921


- Disset milions dos-cents trenta mil a la una... disset milions dos-cents trenta mil a les dues... disset milions dos-cents trenta mil... a les... -cop de maça-... tres!- Venut a la senyora del barret negre de la tercera fila!

La mirada de tots els assistents es dirigeix envers una senyora elegantíssima. Ella s’aixeca i amb un gràcil caminar s’allunya. Els seus advocats ja s’encarregaran de tot el paperam que falta perquè l’operació quedi ben tancada.

La senyora del barret negre, amics blogaires sóc jo. Sí, jo mateixa, la que està escrivint aquest relat. Des de que sóc multimilionària, he descobert l'agradable entreteniment d'anar a les subhastes i comprar-me algun capritxet. No és que m’agradi Picasso... de fet, aquest quadre em sembla horrible, hi ha coses que no veig ni què són, em costa delimitar les figures, saber on comença un personatge i acaba l’altre... M’han dit que per aquí sota es veia un gos mig estirat... ara, quan el tingui al meu castell me’l miraré millor, a veure si li trobo la gràcia, però ho dubto.

És gran, eh? fa més de dos metres de llarg, quina barbaritat! On el posaré? No és per falta d’espai, que al castell no serà pas per habitacions, però no sé si lligarà amb la decoració... de fet, no sé per què l’he comprat, a aquell japonès semblava que li feia força il·lusió.

Bé, és igual, ja me’l vendré aviat. De moment, per la festa de la setmana que ve podré presumir moltíssim amb aquest quadre. Tota aquella colla d’esnobs faran veure que entenen molt d’art i li trobaran interpretacions de tot tipus mentre se’l miren amb atenció i es graten la barbeta.

Bé, us deixo. Demà torno que subhasten un Van Gogh i aquest sí que el vull sí o sí. I serà meu.


Escrit seguint la proposta de Relats Conjunts

dimecres, 19 de setembre del 2012

divendres, 14 de setembre del 2012

Cap a l'escola.- Joc Literari 252


- Mira Marc, ja hi som.

En Marc respira fons, es deixa anar de la mà de la mare... De dins l'escola es sent el plor d'un infant

- Mama, jo no ploro, eh?
- No fill, és clar que no. Aquesta escola t'agradarà molt.
- Sí, ja ho sé! I aquesta tarda sabré llegir!!

La mare no sap si dir-li que el procés serà una mica més lent, però... el veu tan content, que li somriu amb dolcesa...

- Fins després, fill meu.
- Fins després, mami!


Escrit a proposta de J.M. Tibau al seu Blog Tens un racó dalt del món.

dimecres, 12 de setembre del 2012

Us presento la meva marona

Tot i que ahir vaig ser a Barcelona amb tot el pensament i amb tot el cor, la veritat és que, per motius personals, no vaig poder anar a la manifestació. Me’n moria de ganes i, fins uns dies abans, encara pensava que potser hi podria anar... però no, finalment no va poder ser així.

A Barcelona, els meus germans hi van anar, amb els meus dos nebots. El nebot gran (gairebé 17 anys) pel seu compte, amb els seus amics. I el nebot petit (gairebé 12 anys) amb els meus germans. Però... oh! Si s’emportaven les estelades a la mani, al balcó havien de penjar una quadribarrada normal... També està bé, clar, però els hi feia més il·lusió penjar també l’estelada. Solució?

Aquesta senyora tan guapa és la meva marona (sí, la que em fa les bates)



Està tunejant una senyera! ;-) La idea li va venir en un moment. Amb la funda d’un coixí quadrat de color blau, doblegat per la meitat, va tenir el triangle... i amb paper de cuina va fer l’estel... ho va cosir amb molt de compte (i amb el braç trencat!!)... i ja van tenir la bandera per penjar al balcó!!

Imagineu la gentada que va anar a la manifestació... Sumeu tots els que teniem moltes ganes de ser-hi però no hi vàrem poder anar i... penseu que, entre tots ho aconseguirem!!

dimarts, 11 de setembre del 2012

Catalunya, nou estat d'Europa

Reus és ple de Senyeres! Cap any n’havia vist tantes... Els balcons i les finestres llueixen vestits de festa!

Perquè m’ho demana el cor!
Visca Catalunya!
Nou estat d’Europa!













dijous, 6 de setembre del 2012

Jornada Potteriana

Avui, dijous, no m’he connectat en tot el dia. Ni matí, ni migdia, ni tarda, i és que he tingut una jornada Potteriana total.

M’he llevat d’hora, he fet una mica de feina, he posat la rentadora, he deixat la roba estesa, m’he arreglat i, cap a dos quarts de dotze, m’ha vingut a buscar la meva amiga
Vero amb cotxe... El pla d’avui : veure en DVD les dues darreres pel·lícules de Harry Potter (les que conformen, en dues parts, la setena i última novel·la de la sèrie), fent un parèntesi a l’hora de dinar per anar a buscar unes hamburgueses al McDonalds!


La majoria d'aquests films els he vist un munt de vegades ja que les van repetint cíclicament per la tele, però aquestes dues només les havia vist una vegada, quan les van estrenar (de fet, la darrera vegada que vaig anar al cinema va ser per veure aquesta segona)


A la Vero no li agrada gens ni mica cuinar, ella sempre ho diu, però el cert és que és una boníssima pastissera. Avui, mentre començàvem a mirar la primera de les dues pel·lis teníem aquestes pastes i galetones fetes per ella per acompanyar el deliciós cafè.


Ens ho hem passat "pipa" veient les dues parts, més una sèrie de material addicional que duien els DVDs... Ah, i menys mal que demà no he d'anotar el meu pes, perquè això és només una petita part del que hem menjat!! ;-))

(No us perdeu el segon 36, una de les meves escenes preferides!)

dimecres, 5 de setembre del 2012

Exposició virtual de mandales catosfèriques


Arran d'un comentari de la SARGANTANA en el que venia a dir que si pintava mandales em distrauria de la terrible calor de fa uns dies, vaig decidir intentar-ho i, al mateix temps, fer una proposta a tothom que s’hi volgués apuntar... pintar-les de la forma que fos, fins i tot dissenyar-les, és igual, el més important era no pensar en les temperatures, allunyar les cabòries i passar una estona distrets i si, a més, aconseguíem la pau interior, doncs millor encara.

En fi, menys rotllo i passem a veure aquesta exposició (per ordre alfabètic)

SALA ALBA:




SALA CARME ROSANAS






SALA EL QUE EM PASSA PEL CAP:




SALA JO RAI!






SALA JOSEP LLUÍS:



SALA McABEU


Atenció, aquesta Mandala porta "enigma" inclòs!!



SALA MARIA VICTÒRIA:




SALA PILAR:



SALA RITS:



SALA SA LLUNA



SALA SARGANTANA:



SALA ZEL:




Si us plau, si me n’he deixat alguna, aviseu-me en els comentaris que l’aniré a buscar per posar-la a l’exposició! ;-)