dijous, 30 d’agost del 2012

L’Eric i el mandala tunejat

Estava jo aquesta tarda al Viena, aprofitant les tres horetes que em concedeixo per prendre un cafè amb llet amb gel quan m’ha passat una anècdota molt bonica. Estava sola perquè en Josep Lluís ha hagut de marxar una mica abans i...

Bé, començaré pel principi...

De tota la llista de mandales que vaig posar al post del passat dia 20 d’agost puc dir que he observat que:
- El número 8 no cal ni provar a pintar-lo, està mal fet. És bonic, però el deurien dibuixar a mà i les mides no són exactes, hi ha figures que haurien de ser simètriques i no ho són, altres que haurien de ser iguals i són de mida diferent, en fi, una llàstima.
- El número 7 és xulo, però dóna poc joc.
- El número 5 m’agradava bastant, però tenia espais molt grans als quals correspondria el mateix color i això no m’acabava de convèncer

Així que aquesta tarda he decidit tunejar el mandala 5. M’he endut un regle de fer rodones -i ratlles, clar- i hi he afegit alguns elements.

Era així:




Li he afegit alguns cercles, algunes ratlles...



I l'he deixat així:



Llavors l’he començat a pintar i, quan ja ho tenia bastant avançat, sento una veu al meu costat esquerra...
- ¡Oh! ¡Qué chulooooo! (en castellà)

Em giro i era un nen. Un nen d’uns nou o deu anys. He de dir que jo, quan pinto, em trec les ulleres. La meva vista és un desastre, de lluny no veig tres en un burro, però per pintar, amb ulleres, no trobo la distància correcta i, si me les trec, m’he d’apropar molt. Tot i així, em va millor treure-me-les... Clar, quan l’he mirat ha estat sense ulleres, així que no puc dir molt bé com era... Duia tres globus d’aquests que regalen al Viena i s’ha quedat plantat allí, mirant com jo pintava... Hem tingut, aproximadament, aquesta conversa:

- ¡Oh! ¡Qué chulooooo!

- T’agrada?
- Sí, molt!
- (Somrient) Es diu mandala.
- Sí, ja ho sé. Jo n’he pintat. Molts.
- Caram, què bé!... Com et dius?
- Eric
- Jo Assumpta
- Com “tinc un assumpte per...”?
- Hahaha, sí, però acabat en “a”. Què estàs sol?
- No, estic amb "mi iaia", abaix.
- Ah, molt bé.
- Els treus d’Internet?
- Sí, poso mandala, surten imatges i imprimeixo els que m’agraden i els pinto.

Llavors ell toca el paper i s’adona que és més gruixut que el normal. Estic segura que s’ha adonat que el retolador no fa malbé el full i per això l’ha tocat.

- Aquest paper és més...
- Sí, és més gruixut. Va més bé. Saps l’Abacus?
- Sí.
- Doncs el vaig comprar allí.

Es queda mirant el meu escampall de retoladors...

- Aquests són cars, eh?
- (Això m’arriba al cor, perquè jo sé què és que et faci il·lusió quelcom que, en un moment donat, veus que no està al teu abast) Sí, sí que són cars... però, saps què passa? Jo tinc molts anys, i quan arriba una festa, l'aniversari o el sant, altres senyores demanen altres regals, potser joies, colònies... jo demano coses per dibuixar i pintar perquè m’agrada molt. El meu marit, la meva germana, m’ho compren com a regals.
- (Somriu, ho ha entès i ho troba lògic) Ah...
- Aquí al Viena regalen llapis de colors...
- Sí, però són molt... (el seu to de veu és de "no tenen comparació amb els teus retoladors")
- Però per pintar van bé. Mira. Tinc un mandala repetit, te’l regalo. Demana els colors i el pots pintar, amb l’àvia. Vols?
- Sí!!!
- Té, t’agrada?
- Sí, moltes gràcies!!
I marxa, tot content, amb el seu mandala imprès en paper gruixut... (paper que és cartolina d’enquadernació de 160 gr/m2 de Gvarro)... I jo, també m’he quedat súper contenta de veure que a ell li feia il·lusió!

Finalment, el mandala ha quedat així:


Ahir vaig pintar el número 10:


I aquest és el 4, el que tenia repetit i que li he donat a l'Eric. Resulta que quan el pintava em vaig equivocar. Ho vaig arreglar com vaig poder però jo "sabia" que no el volia pintar així... L'anava a abandonar i a en Josep Lluís li va fer gràcia acabar-lo. Així que el vàrem fer entre els dos. El volia tornar a fer i per això el vaig imprimir de nou, però ara ja està. Ja el farà l'Eric ;-)

12 comentaris:

  1. una bonica historia...
    i uns mandales de muerte!!
    jo en vaig voler pintar un amb el paint,pero redeu...que *potes* que soc!!
    no es pot ni ensenyar i menys despres de veure els vostres.jajajja
    petons reina, no canvis..val?

    ResponElimina
  2. Quina història més xula, m'hauria agradat veure la mandala de l'Eric. :-))

    Pel que fa a les teves, estan molt bé t'estàs tornant tota una especialista! :-DD

    I, pel que fa a les meves? :-)). Doncs ja puc anunciar que estan fetes i que les veureu ben aviat...

    ResponElimina
  3. Oh! jo també dic com l'Eric: que xulos!

    T'han quedat preciosos i m'ha encantat la història amb l'Eric!

    Us explico una cosa sobre el Paint:

    El Paint no admet que puguis pintar amb el "pot de pintura" o sigui omplint espais (si que permet amb els pinzells) d'un arxiu jpg que ja ha estat guardat. Si els mandales fossin algun altre format d'imatge potser es podrien pintar omplint amb el pot, però no pas amb un jpg.

    Jo quan guardo els meus dibuixos, (per defecte es guarden amb jpg) he de recordar que si els vull retocar o penso que podria provar altres colors sobre el mateix dibuix he de recordar de guardar-los amb bmp i aleshores es poden pintar a sobre o canviar colors.

    Miraré buscant mandales per internet si n'hi ha algun que no tingui format jpg a veure si es pot pintar amb Paint.

    petonassos a les dues... no canvieu mai! :)

    ResponElimina
  4. no sap l'Eric que es perillós parlar amb desconeguts? i més encara si estan pintant mandales...

    ResponElimina
  5. Caram, quina trobada més curiosa. I això que diuen que els nens d'avui dia són uns descarats i només volen jugar a la Play i aquestes coses. Molt maco l'Eric, i és d'aquelles situacions que sé que a tu t'eixamplen el cor, així que tothom content ahir, i totes els mandales pintats.

    ResponElimina
  6. Una història molt bonica Assumpta tant o més bonica que aquestes precioses mandales ! que content se'n va anar l'Eric!!!!

    ResponElimina
  7. Primer de tot, jajajajaa!, tres horetes per fer el cafè amb llet, quina sort!:-)))
    Em feu molta enveja amb les mandales; jo em dedico a una cosa molt diferent, a fer tapissos d'aquells de mig punt que ja porten el dibuix pintat (algun dia faré un post mostrant-vos-els), però possiblement el relax mental d'anar omplint buits sense pensar massa sigui bastant semblant en ambdues ocupacions.
    Molt tendra la teva història amb l'Eric; segur que va ser molt feliç una llarga estona gràcies a tu.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. una història molt bonica Assumpta! Gràcies per explicar-la!

    L'èric tenia molta raó, el primer mandala és moooolt xulo!!!! i el segon, i el tercer.... nena, els teus retoladors fan miracles! hehehe, no, no, és broma, tens uns mans que fan miracles! ;)))

    Petoneets!

    ResponElimina
  9. Encantadora història la del Enric i les mandales. Les que tu has pintat, precioses. Ets una artista, nena!
    Jo no sé com me'n sortiré, aquest cap de setmana m'hi poso.

    ResponElimina
  10. Els teus mandales han quedat molt bonics, i l'anècdota que expliques és entranyable! Segur que l'Eric en va sortir ben content!

    ResponElimina
  11. SARGANTANA.- Jo, amb el PAINT ni m'atreviria a intentar-ho, ha de ser molt difícil... millor amb paper o cartolina de tota la vida ;-))
    Era un nen més simpàtic!!


    McABEU.- A mi també m'hauria agradat molt veure com li va quedar el mandala a l'Eric... Quin nen tan sociable, què maco!! Aquest matí recordava la conversa i m'he deixat algunes coses... Va ser un moment d'aquells que recordes amb un somriure ;-))
    Ai els teus mandales!! Tindran alguna cosa a veure amb Edgar Allan Poe? :-DDD


    CARME.- Quin nen tan maco! i que sociable! Em va caure tan bé!! Jo estava de cara al paper (ben a prop, per cert hehehe) i sento la seva exclamació... i és que ho va dir fort, eh? :-))
    Jo, amb el PAINT, ja saps que sóc una nul·litat total... però entenc el que dius, la imatge en jpg és una "unitat", no "distingeix" les parts, les ratlles per pintar "dins", oi? :-)
    Petonassos per a tu també, guapa!! :-))


    PONS007.- Jo tinc un aspecte molt inofensiu... per ell deuria ser com una dolça velleta, amb el meu cabell gris... ;-))


    XEXU.- Jo també ho trobo molt curiós, la veritat, perquè va ser ell qui es va apropar, qui va iniciar la conversa, em va sorprendre :-)
    Jo, amorrada al paper, amb el nas a un pam de la taula, ni l'hagués vist passar... I va cridar, eh? :-DDD... Vaig sentir un "¡Qué chulooooooo!" que, fins que em vaig girar i el vaig veure allí planta, no em vaig adonar que anava per mi (bé, pel mandala) ;-))
    Em va encantar aquell nen!! Més maco!!... Però hi he pensat i no sé si el reconeixeria si el tornés a veure... vaig estar tota l'estona sense ulleres i jo veia que era un nen maco, però precisar ben bé les faccions no puc... Espero que si un dia tornem a coincidir em vingui a dir alguna cosa ;-))


    ELFREELANG.- Un nen més maco!! Com ha dit en XEXU, jo també creia que avui només volen jugar amb la Play, però l'Eric sabia perfectament què era, com es deia, n'havia pintat, va reconèixer el tipus de paper... Espero veure'l un altre dia ;-))


    GALIONAR.- Hehehe resulta que, pel preu d'un cafè amb llet, passem tota la tarda la Viena, llegint, pintant, fent punt de creu... el que sigui... i així hem passat les vacances (Ei, que a l'hora que hi anem -entre dinar i sopar- està gairebé buit...) i hi ha aire condicionat!! ;-))
    Siiiiiiii!!! Siiiii!! Fes post amb imatges dels teus tapissos!! ;-))
    Crec que tens raó, la "mecànica-mental" de brodar i fer mandales deu ser semblant, per això ambdues coses són relaxants ;-))


    ALBA.- Les gràcies us les dono jo per passar per aquí! ;-))
    Ei, potser sí que són els retoladors :-DDD i és que aquesta tarda n'he volgut pintar un amb llapis i no m'agradava massa com quedava. Veurem al final ;-))


    GLO.BOS.BLOG.- Ei, em farà molta il·lusió si en pintes alguna, de veritat! :-)))
    Ja veuràs que no és difícil. Tu espera a tenir temps lliure, sense pressa... i veuràs com va sortint sol ;-))


    YÁIZA.- Jo també vaig quedar ben contenta!! Era tan maco, tan espontani!! M'agradaria veure'l algun altre dia ;-))
    No t'animes a pintar-ne cap? Va genial per ajudar a descansar quan un està moltes hores estudiant... ehem ;-)))

    ResponElimina


  12. Re-afirmo que ets una gran artista. Tot el que et proposes ho aconsegueixes.
    Et dono un OSCAR.
    Llàstima que no veurem el mandala del Eric pintat.

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!