M'ha recordat com quan mirem fotos antigues i descobrim el que hem canviat sense adonar-nos-en. Al seu ritme, el teu arbre també ho ha fet i tu en deixes constància. :-))
McABEU.- Oi que està bufó? ;-) Cada any em sorprèn a la primavera quan, de cop, treu totes aquestes fulles tan maques :-)
PORQUET.- Vols dir que s'engreixa? A veure si l'hauré de posar a dieta!! hehehe Noooooo, no és un bonsai... ja veuràs, d'aquí vint anys més :-))
JPMERCH.- Ai, és que tu no coneixes el meu arbre... altres vegades n'he posat fotos, a la tardor a l'hivern... Tu has de dir que està molt bonic, home... ara bé, les pastes del Viena, prefereixo que siguin per mi :-DD
SÀNSET.- I ell no ho sap, eh? (és que és una mica vergonyós) :-DD
JPMERCH.- Ostreeeeeees hahahaha boníssim!!! :-)) M'has fet riure amb aquest segon comentari hehehe Mira ;-) http://blogdeassumpta.blogspot.com/2010/04/el-meu-arbre-en-diapositives.html
Ja l'alimentes prou? A mi em sembla que està més "voluminós" que fa dos anys, i no és d'estranyar si tenim en compte les pluges d'aquesta primavera. Els plataners dels meu carrer estan més ufanosos que mai!!!! Però el tronc... no s'aprecia que s'hagi engreixat gaire en dos anys ... A veure si serà com aquelles senyores de cos més aviat quadrat i amb unes potetes de pollastre!!!!!
El vas plantar tu, o la brigada de l'ajuntament? Jo tinc un arbre de l'amor al meu carrer que es va morir i com ningú el reposava, vaig decidir plantar-lo jo. Ara ja té 3 anys i té una soca gairebé com la del teu arbre. I no vull fer comparacions entre els "nostres fills".... ja,ja... , encara que he de reconèixer que el teu té més volum. És clar que el teu és un arbre que acostuma a tenir més fulla que el de l'amor, o cercis siliquastrum) El meu arbre només és bonic a la primavera, quan encara no li ha sortit cap fulla però totes les branques estan plenes de flors de color rosa. Ara ja comencem a estar seques, però... A l'estiu és lleig. Veus, jo sé veure els defectes dels "meus fills"!!!!! Petons
Ostres, perdoneu, dec moltes respostes de comentaris, però ahir em vaig posar a jugar a fer gravacions musicals... Aniré responent poc a poc, de veritat! Abraçades per a tothom!! :-))
P-CFACSBC2V.- M’està començant a agafar cert complex maternal amb aquest arbre... veig que la majoria li veieu poca diferència (o gens hehe) i tan maco i crescudet que el veig jo! ;-)
MENCHU.- Jo crec que ha crescut una mica en totes les seves dimensions... però m’alegra que el trobis bonic ;-))
XEXU.- Hauríem de buscar un equivalent per l’edat dels arbres, perquè, clar, no ho podem comparar amb l’edat de les persones o dels blogs ;-) Oi que sí que està formós? I una mica més gran també, eh? (res, res, el que li deia a en PESÉ, crec que és un complex maternal meu això...) :-P
CONSUELO.- Iupiiiiiiiiii així m’agrada!! Entusiasta!! ;-)))
RITS.- Uuuui, això sí que seria maco! ;-) Si algun dia passés, en faria una foto i seria un post que et dedicaria hehehe
ÒSCAR.- Així mateix!!... m’han dit que creix en amplada!!... Menys mal que el meu arbre és molt culé i, per tant, fuig de polèmiques i es dedica a persistir en el seu creixement hehehe :-DD
MIREIA.- Eeeeei, gràcies!! t’anomeno “tieta de l’arbre” ;-))
FINESTRETA.- Oi que sí que tot ell es veu més crescudet? Gràcies! ;-)
CARME.- Ai, menys mal, que tu que ets coneixedora de la natura també has observat aquest creixement! ;-) L’ÒSCAR és la repera!! ;-)
ELFREELANG.- Uaaaaaau!! Oi que sí que el veus més gran? ;-) Doncs mira, em sembla que una altre vegada que el vaig posar, algú va dir que es podria dir Pep!! Ara no recordo com va anar, ni tan sols n’estic segura... Ho hauria de buscar ;-)
MARGARIDA.- Nooooooooo no el vaig pas plantar jo!! :-D Jo només el miro i li dic coses boniques ;-) Resulta que el primer any de viure aquí (fa vint anys i mig) el primer hivern, es va quedar tan primet, tan pelat i tan poca cosa, que jo pensava que s’havia mort i no sobreviuria... Quan a la primavera va treure fulletes em va fer tanta gràcia que el vaig començar a fotografiar... (fotos “d’abans” en paper i tal) i, com que sóc un desastre, les vaig perdre. Les guardava en un àlbum que he buscat infinitat de vegades, però no hi ha manera... La qüestió és que, a força de fotografiar-lo, vaig començar a dir que era “el meu arbre”... Tu sí que ets traçuda en un munt de coses!! Et felicito!! Ai, quin riure... ja veig que tu també parles de “fills”... vols dir que estem ben centrades? ;-)
Espero que BLOGGER no me les torni a prendre... Aquí estan les respostes que vaig posar dimecres passat. Les he pogut trobar gràcies al correu que em va notificar el meu comentari... ufff :-))
P-CFACSBC2V.- M’està començant a agafar cert complex maternal amb aquest arbre... veig que la majoria li veieu poca diferència (o gens hehe) i tan maco i crescudet que el veig jo! ;-)
MENCHU.- Jo crec que ha crescut una mica en totes les seves dimensions... però m’alegra que el trobis bonic ;-))
XEXU.- Hauríem de buscar un equivalent per l’edat dels arbres, perquè, clar, no ho podem comparar amb l’edat de les persones o dels blogs ;-) Oi que sí que està formós? I una mica més gran també, eh? (res, res, el que li deia a en PESÉ, crec que és un complex maternal meu això...) :-P
CONSUELO.- Iupiiiiiiiiii així m’agrada!! Entusiasta!! ;-)))
RITS.- Uuuui, això sí que seria maco! ;-) Si algun dia passés, en faria una foto i seria un post que et dedicaria hehehe
ÒSCAR.- Així mateix!!... m’han dit que creix en amplada!!... Menys mal que el meu arbre és molt culé i, per tant, fuig de polèmiques i es dedica a persistir en el seu creixement hehehe :-DD
MIREIA.- Eeeeei, gràcies!! t’anomeno “tieta de l’arbre” ;-))
FINESTRETA.- Oi que sí que tot ell es veu més crescudet? Gràcies! ;-)
CARME.- Ai, menys mal, que tu que ets coneixedora de la natura també has observat aquest creixement! ;-) L’ÒSCAR és la repera!! ;-)
ELFREELANG.- Uaaaaaau!! Oi que sí que el veus més gran? ;-) Doncs mira, em sembla que una altre vegada que el vaig posar, algú va dir que es podria dir Pep!! Ara no recordo com va anar, ni tan sols n’estic segura... Ho hauria de buscar ;-)
MARGARIDA.- Nooooooooo no el vaig pas plantar jo!! :-D Jo només el miro i li dic coses boniques ;-) Resulta que el primer any de viure aquí (fa vint anys i mig) el primer hivern, es va quedar tan primet, tan pelat i tan poca cosa, que jo pensava que s’havia mort i no sobreviuria... Quan a la primavera va treure fulletes em va fer tanta gràcia que el vaig començar a fotografiar... (fotos “d’abans” en paper i tal) i, com que sóc un desastre, les vaig perdre. Les guardava en un àlbum que he buscat infinitat de vegades, però no hi ha manera... La qüestió és que, a força de fotografiar-lo, vaig començar a dir que era “el meu arbre”... Tu sí que ets traçuda en un munt de coses!! Et felicito!! Ai, quin riure... ja veig que tu també parles de “fills”... vols dir que estem ben centrades? ;-)
M'ha recordat com quan mirem fotos antigues i descobrim el que hem canviat sense adonar-nos-en. Al seu ritme, el teu arbre també ho ha fet i tu en deixes constància. :-))
ResponEliminaÉs molt més frondós, això sí! Però vols dir que creix en alçada? A veure si serà un bonsai!
ResponEliminaEn vint anys de segur que sí, però en dos anys, o m'ho fa la vista o poc ha canviat la cosa.
ResponEliminaParaula de comprovació "pastas". Potser donant-li "las pastas" del Viena creixerà més.
McABEU.- Oi que està bufó? ;-)
ResponEliminaCada any em sorprèn a la primavera quan, de cop, treu totes aquestes fulles tan maques :-)
PORQUET.- Vols dir que s'engreixa? A veure si l'hauré de posar a dieta!! hehehe
Noooooo, no és un bonsai... ja veuràs, d'aquí vint anys més :-))
JPMERCH.- Ai, és que tu no coneixes el meu arbre... altres vegades n'he posat fotos, a la tardor a l'hivern... Tu has de dir que està molt bonic, home... ara bé, les pastes del Viena, prefereixo que siguin per mi :-DD
aquest arbre ja és mític a la blogosfera!
ResponElimina*Sànset*
És que no m'has entés, volia dir que està molt bonic.;-)
ResponEliminaSÀNSET.- I ell no ho sap, eh? (és que és una mica vergonyós) :-DD
ResponEliminaJPMERCH.- Ostreeeeeees hahahaha boníssim!!! :-)) M'has fet riure amb aquest segon comentari hehehe
Mira ;-)
http://blogdeassumpta.blogspot.com/2010/04/el-meu-arbre-en-diapositives.html
Ostres, us deixo, tinc feina...
Vols dir que l'"estirada" no la va fer ja fa anys? És que el veig més o menys igual… Bonic, això sí.
ResponEliminaCreix "a lo ancho" i no "a lo alto", oi?
ResponEliminaSi amb 2 anys es nota la diferència, amb 20 Déu ni dor! :)
Cada any se'l veu més formós, però l'evolució de la seva edat és com la dels blogs, tampoc no sembla que hagi crescut tant, no?
ResponEliminaI tant que ha crescut!!!
ResponEliminaa veure si algun any hi fa niu algun ocellet!!!!!
ResponEliminaHan titllat al teu arbre de "passat de pes"???
ResponEliminaPer molt menys el Madrid ja estaria presentant denúncia a la Uefa.
Ei, mira ja el tornem a tenir aquí. Creixer no sé si ha crescut, però està maco, maco!
ResponEliminaSí! Hi ha més fulletes! Que maco!
ResponEliminaA veure, l'arbret està molt maco i per haver passat dos anys una mica de diferència si que es nota, encara que hi hagi que cregui que no.
ResponEliminaI els comentaris són divertidíssims. Sobretot el de l'Òscar.
Què maco! com ha crescut! ara què hi penso té nom? no el nom de la seva especie i tot plegat vull dir si té un nom seu....li posem? Assumpti?
ResponEliminaJa l'alimentes prou?
ResponEliminaA mi em sembla que està més "voluminós" que fa dos anys, i no és d'estranyar si tenim en compte les pluges d'aquesta primavera. Els plataners dels meu carrer estan més ufanosos que mai!!!! Però el tronc... no s'aprecia que s'hagi engreixat gaire en dos anys ...
A veure si serà com aquelles senyores de cos més aviat quadrat i amb unes potetes de pollastre!!!!!
El vas plantar tu, o la brigada de l'ajuntament?
Jo tinc un arbre de l'amor al meu carrer que es va morir i com ningú el reposava, vaig decidir plantar-lo jo. Ara ja té 3 anys i té una soca gairebé com la del teu arbre. I no vull fer comparacions entre els "nostres fills".... ja,ja... , encara que he de reconèixer que el teu té més volum. És clar que el teu és un arbre que acostuma a tenir més fulla que el de l'amor, o cercis siliquastrum)
El meu arbre només és bonic a la primavera, quan encara no li ha sortit cap fulla però totes les branques estan plenes de flors de color rosa. Ara ja comencem a estar seques, però... A l'estiu és lleig.
Veus, jo sé veure els defectes dels "meus fills"!!!!!
Petons
Ostres, perdoneu, dec moltes respostes de comentaris, però ahir em vaig posar a jugar a fer gravacions musicals... Aniré responent poc a poc, de veritat!
ResponEliminaAbraçades per a tothom!! :-))
P-CFACSBC2V.- M’està començant a agafar cert complex maternal amb aquest arbre... veig que la majoria li veieu poca diferència (o gens hehe) i tan maco i crescudet que el veig jo! ;-)
ResponEliminaMENCHU.- Jo crec que ha crescut una mica en totes les seves dimensions... però m’alegra que el trobis bonic ;-))
XEXU.- Hauríem de buscar un equivalent per l’edat dels arbres, perquè, clar, no ho podem comparar amb l’edat de les persones o dels blogs ;-)
Oi que sí que està formós? I una mica més gran també, eh? (res, res, el que li deia a en PESÉ, crec que és un complex maternal meu això...) :-P
CONSUELO.- Iupiiiiiiiiii així m’agrada!! Entusiasta!! ;-)))
RITS.- Uuuui, això sí que seria maco! ;-) Si algun dia passés, en faria una foto i seria un post que et dedicaria hehehe
ÒSCAR.- Així mateix!!... m’han dit que creix en amplada!!... Menys mal que el meu arbre és molt culé i, per tant, fuig de polèmiques i es dedica a persistir en el seu creixement hehehe :-DD
MIREIA.- Eeeeei, gràcies!! t’anomeno “tieta de l’arbre” ;-))
FINESTRETA.- Oi que sí que tot ell es veu més crescudet? Gràcies! ;-)
CARME.- Ai, menys mal, que tu que ets coneixedora de la natura també has observat aquest creixement! ;-)
L’ÒSCAR és la repera!! ;-)
ELFREELANG.- Uaaaaaau!! Oi que sí que el veus més gran? ;-) Doncs mira, em sembla que una altre vegada que el vaig posar, algú va dir que es podria dir Pep!! Ara no recordo com va anar, ni tan sols n’estic segura... Ho hauria de buscar ;-)
MARGARIDA.- Nooooooooo no el vaig pas plantar jo!! :-D
Jo només el miro i li dic coses boniques ;-)
Resulta que el primer any de viure aquí (fa vint anys i mig) el primer hivern, es va quedar tan primet, tan pelat i tan poca cosa, que jo pensava que s’havia mort i no sobreviuria... Quan a la primavera va treure fulletes em va fer tanta gràcia que el vaig començar a fotografiar... (fotos “d’abans” en paper i tal) i, com que sóc un desastre, les vaig perdre. Les guardava en un àlbum que he buscat infinitat de vegades, però no hi ha manera... La qüestió és que, a força de fotografiar-lo, vaig començar a dir que era “el meu arbre”...
Tu sí que ets traçuda en un munt de coses!! Et felicito!!
Ai, quin riure... ja veig que tu també parles de “fills”... vols dir que estem ben centrades? ;-)
Espero que BLOGGER no me les torni a prendre... Aquí estan les respostes que vaig posar dimecres passat. Les he pogut trobar gràcies al correu que em va notificar el meu comentari... ufff :-))
ResponEliminaP-CFACSBC2V.- M’està començant a agafar cert complex maternal amb aquest arbre... veig que la majoria li veieu poca diferència (o gens hehe) i tan maco i crescudet que el veig jo! ;-)
MENCHU.- Jo crec que ha crescut una mica en totes les seves dimensions... però m’alegra que el trobis bonic ;-))
XEXU.- Hauríem de buscar un equivalent per l’edat dels arbres, perquè, clar, no ho podem comparar amb l’edat de les persones o dels blogs ;-)
Oi que sí que està formós? I una mica més gran també, eh? (res, res, el que li deia a en PESÉ, crec que és un complex maternal meu això...) :-P
CONSUELO.- Iupiiiiiiiiii així m’agrada!! Entusiasta!! ;-)))
RITS.- Uuuui, això sí que seria maco! ;-) Si algun dia passés, en faria una foto i seria un post que et dedicaria hehehe
ÒSCAR.- Així mateix!!... m’han dit que creix en amplada!!... Menys mal que el meu arbre és molt culé i, per tant, fuig de polèmiques i es dedica a persistir en el seu creixement hehehe :-DD
MIREIA.- Eeeeei, gràcies!! t’anomeno “tieta de l’arbre” ;-))
FINESTRETA.- Oi que sí que tot ell es veu més crescudet? Gràcies! ;-)
CARME.- Ai, menys mal, que tu que ets coneixedora de la natura també has observat aquest creixement! ;-)
L’ÒSCAR és la repera!! ;-)
ELFREELANG.- Uaaaaaau!! Oi que sí que el veus més gran? ;-) Doncs mira, em sembla que una altre vegada que el vaig posar, algú va dir que es podria dir Pep!! Ara no recordo com va anar, ni tan sols n’estic segura... Ho hauria de buscar ;-)
MARGARIDA.- Nooooooooo no el vaig pas plantar jo!! :-D
Jo només el miro i li dic coses boniques ;-)
Resulta que el primer any de viure aquí (fa vint anys i mig) el primer hivern, es va quedar tan primet, tan pelat i tan poca cosa, que jo pensava que s’havia mort i no sobreviuria... Quan a la primavera va treure fulletes em va fer tanta gràcia que el vaig començar a fotografiar... (fotos “d’abans” en paper i tal) i, com que sóc un desastre, les vaig perdre. Les guardava en un àlbum que he buscat infinitat de vegades, però no hi ha manera... La qüestió és que, a força de fotografiar-lo, vaig començar a dir que era “el meu arbre”...
Tu sí que ets traçuda en un munt de coses!! Et felicito!!
Ai, quin riure... ja veig que tu també parles de “fills”... vols dir que estem ben centrades? ;-)