diumenge, 21 de desembre del 2008

La gran ona de Kanagawa


Escrit sobre una proposta de Relats Conjunts


-M’acompanyes a l’Abacus? He vist un llibre per ell que crec que li farà il•lusió.
-Sí, i si hi ha alguna cosa que t’agrada per a tu, aprofita, eh? dóna pistes jeje

Les dues germanes somriuen, els agrada anar a l’Abacus, llibres i una gran quantitat de llàpissos, material de dibuix, papers i llibretetes. És com un paradís...

-Ep!! Jaja mira quina agenda, s'hi veu un fragment d’un quadre d’en Vincent a la tapa, m’agrada!!... Ostres, és caríssima, eh? Oh, no! també en tenen una de Gauguin... la poso cap per avall?
-Jajaja, d’acord, cap per avall...
-Mira, aquesta també és d’en Vincent i és més petitona.
-Caram, bastant més petita... però el preu tampoc hi ha massa diferència.


De cop i volta, la germana gran s’atura i es posa a riure:
-No pot ser!!
-El què?
-Mira aquesta!!!

I li mostra una d’aquestes agendes amb quadres famosos a la tapa... el quadre en qüestió és una ona gegant.


-Els blogs em persegueixen!! – diu tota enriolada.
-Què? –la germana no sap pas de què li parlen...
-Res, res... li faig una foto aquí mateix... i a mi que aquest quadre no em deia res –murmura per a si mateixa- i ell ha vingut a trobar-me... Ja tinc relat!!... Ara t’ho explico... Resulta que als blogs...

34 comentaris:

  1. Traducción al castellano

    "La gran ola de Kanagawa"
    (Escrito sobre una propuesta del blog Relats Conjunts


    -Me acompañas a la Abacus? He visto un libro para él que creo que le hará ilusión.
    -Sí, sí y si hay alguna cosa que te gusta para ti, aprovecha y da pistas, eh? Jeje

    Las dos hermanas sonríen, les gusta ir a la Abacus: libros y una gran cantidad de lápices, material de dibujo, libretitas, es como un paraíso.

    -¡Anda! Jajaja ¡mira que agenda! Tiene un fragmento de un cuadro de Vincent en la tapa, me gusta!!... Ostras, es carísima, eh? ¡Oh, no! También hay una de Gauguin… la pongo cabeza abajo?
    -Jajaja de acuerdo, cabeza abajo.
    -Mira, esta también es de Vincent y és más pequeña.
    -Caramba, bastante más pequeña… pero el precio tampoco varía mucho, eh?

    De repente, la hermana mayor se queda parada y empieza a reír:
    -¡¡No puede ser!!
    -¿El qué?
    -¡Mira ésta!
    Y le muestra una de estas agendas con cuadros famosos en la tapa… el cuadro en cuestión es una ola gigante.

    -¡¡Los blogs me persiguen!! –dice risueña.
    -¿Cómo? –su hermana no tiene ni idea de qué le habla.
    -Nada, nada… tomo una foto aquí mismo… y a mí que este cuadro no me decía nada –murmura para sí misma- y él ha venido a mi encuentro… ¡ya tengo relato!... Ahora te lo explico… Resulta que en los blogs…

    ResponElimina
  2. M'ha encantat el teu "relat" i la seva originalitat...
    Davant de tanta proliferació de comentaris que reps et felicito i m'acovardeix de fer-ne. Però et llegeixo amb plaer.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Assumpta, assumim-ho, els blocàires tenim un punt de malalts... Ara que, totes les malalties fossin com aquesta! :)

    ResponElimina
  4. Hahaha, que bo! A mi em va passar una cosa semblant , increïble aquest quadre persegueix! Vaig anar a l'FNAC i em vaig posar a mirar pòsters, cosa que no faig mai, i allà se'm va aparèixer, ben gran. Però jo ja havia fet el relat. Si no, m'hagués espantat, com un recordatori de que l'havia de fer.

    ResponElimina
  5. jajaja assumpta: boníssim! ull que, potser, el sr.abacus és un malalt de blogs que sota pseudònim cada dia fa una repassada als nostres i ens comenta. quí serà el sr.abacus???
    jo, per si de cas, deixo dit al sr.abacus que té un establiment mol reixit, amb bons preus i excelents descomptes pels socis i una àmplia varietat de títols.
    algun nou descompte per mi, sr.abacus??? :)

    una abraçada assumpta!

    ResponElimina
  6. Ostres Assumpta, és boníssim el que t'ha passat! Quina gràcia! No sé si és que sóm uns malalts o què, però la qüestió és que aquest quadre, que no et deia res, t'ha vingut a trobar en forma d'agenda del 2009.
    Segurament, si haguessis passat per l'Abacus dies abans que s'iniciés la nova proposta de Relats Conjunts, no hauries prestat atenció a aquesta agenda, però mira, ves per on l'has trobat i precisament en el moment més indicat, quan no tenies història per explicar per aquest quadre.
    M'ha agradat molt Assumpta, de veritat!
    una abraçada!

    ResponElimina
  7. Per cert Assumpta.... mil disculpes pel retard, MOLTES FELICITATS!!!!
    He llegit el post d'en Cesc una mica tard, però volia dir-te que espero que passéssis un dia molt bonic, t'ho mereixes!
    una abraçada!

    ResponElimina
  8. Mareeeeeee qui em compra el poster? jeje entre tu l'agenta i en XeXu el poster... ei no hi ha manera que et puguis desfer de naltros eh! però són coses que fan somriure, que la vida és complicada però bonica i aquest gest és bonic, m'agrada perquè un somriure és un pas més... relat inesperat Assumpta:) i ple de bones vibracions com és normal en tu... un petò tros de geni :)

    ResponElimina
  9. MANEL FILELLA Holaaaa Maneeel!! Si sabessis la il·lusió que em fa trobar comentaris teus al meu blog no diries això de que t'acovardeix...
    Ets una gran persona (només cal entrar al teu blog per adonar-se) que dediques el teu temps a ajudar els demés, a la família, a la música, a les bones obres... veure't per aqui és un autèntic luxe, i t'ho dic de cor :-)
    Una forta abraçada!!!


    FERRAN Tens tota la raó :-))
    Ho assumeixo jejeje... pensa que vaig pel carrer i, cosa curiosa que em pasa, penso "això ho podria posar al blog" jajaja :-)))
    Abraçaaaades!!!


    XEXU Jajajaja veeeeeeus com passen aquestes coses? És boníssim!!! :-))
    A mi em passa amb el quadre dels angelets!! El veig per tot arreu :-)) Sota les formes més diverses!! jajaja i, a més, cada vegada que els veig penso en el Barça :-)
    És greu? ;-)
    Abraçaaaades!!!


    ÒSCAR Jajaja ai, ai... que parlis amb el Sr. Abacus ja no m'estranya gens després de saber que coneixes ones que busquen feina, van a l'escola i juguen amb la Play!! jajajaja
    Estic segura (seguríssima, eh?) que si el Sr. Abacus té l'amabilitat de passar a llegir aquest blog et prepara un descompte especial!!! :-))
    Una forta abraçada!!!


    IRUNA Doncs... Saps que estic pensant en comprar-la? jajaja :-))
    Sí!! La meva germana espera "pistes" pels regals... jo pensava en una d'en Vincent però potser si li demano aquesta de l'Ona us tindré encara més presents jejeje
    Ah! I una cosa és ben certa. El quadre al principi no m'agradava gaire... i ara li començo a trovar "un no sé què" que el fa molt interessant ;-))
    Moltes gràcies per la felicitació, guapa!!!
    Un petonàs ben gran!!!


    CESC Vinga va, en Xexu et regala el poster i jo l'agenda jajaja
    Sí, sí... tens tota la raó, amic meu, aquestes coses et fan somriure i això és molt important :-)
    I si el meu relat (bastant ximplet, eh? jajaja) fa somriure, jo em sento feliç :-)
    Jo crec que les bones vibracions les transmetem tots cap a tots... aquest mateix comentari teu, amb aquesta expressió de tros de geni m'ha fet riure :-))
    Una abraçada molt forta, xiquet!!!

    ResponElimina
  10. aquestes coincidències son maques, el somriure apareix immediatament quan te la trobes.

    ResponElimina
  11. A mí también me parece como un "dejà vu".Ahora mismo Patry me hablaba del cuadro de Los Girasoles que va a ver en Londres lamentando que,quizá,no pueda hacerse una foto con él y le digo que qué casualidad que estoy en el blog de la fan nº 1 de Van Gogh,¡vaya confianza,hasta te tuteas con él!Un abrazo.

    ResponElimina
  12. No se de que va aixo de l'ona pero crec que les germanes van gaudir molt!!! :-))

    ResponElimina
  13. la inspiració es pot trobar als llocs més inesperats, eh!!
    je, je...l'agenda era xula, eh!

    ResponElimina
  14. ESTRIP Tens tota la raó :-)
    Quan vaig veure la imatge a la tapa de l'agenda va ser com veure una cosa familiar i la reacció va ser riure :-))
    Abraçades!!!


    TERE Jajaja sí, hija, sí, nos tuteamos ;-)))
    Es que a él le gustaba firmar sus cuadros como "Vincent" no como Van Gogh y, claro, yo respeto su voluntad :-))
    Ooooooh!!! qué suerte tiene Patry!!
    Sí, sí... creo que si desactiva el flash de la cámara sí podrá hacer fotos (al menos en Amsterdam era así) lo que no se permitía era usar los flashes però fotografiar sin ellos sí :-)
    Obviamente, la foto quedará algo más oscura pero si el interior está bien iluminado aún podrá obtener un buen resultado :-))
    ¡¡Y luego que te la envíe y la cuelgas en tu blog!! :-)))
    Besazos!!!


    VERO Això de l'Ona és una cosa molt divertida, t'ho explico :-)
    Hi ha un blog que es diu "Relats conjunts" en que, de tant en tant (un cop al mes mes o menys) proposen una imatge a veure si la gent s'inspira i en poden fer un relat :-)
    La imatge actual era precisament aquest quadre de la gran ona (l'anterior eren els angelets de Rafael i abans un cavall d'en Botero... etc.)
    A mi, que ja saps que m'agrada jugar a tot, aquest quadre no m'inspirava... i patapam!! ahir me'l trobo a l'Abacus jejeje
    Verooooo, ma germana està molt contenta amb el seu punt de llibre!! :-) Es va quedar sorpresa!! jejeje
    Gràcies i molts petons!!!


    RITS Oi que sí que era xula l'agenda?? Ostres, ostres... jajaja... és que al final la demanaré per reis, eh? Ufff quins dubtes existencials :-))
    O demano una de Vincent?
    Petonassos, guapa!!!

    ResponElimina
  15. Que bo! m'encanta la teva història. Els blogs se'n han de ficar per tot arreu...

    ResponElimina
  16. Per uns instants assumpta el món virtual s'ha fet real al prestatge de la botiga..... :)

    ResponElimina
  17. Molt bé pel muntatge.
    Que passis unes molt bones Festes.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  18. Hola! he trobat molt divertit el teu relat i és sorprenent l'anècdota que expliques!

    ResponElimina
  19. m'hi haig de posar amb això de l'ona..el relat molt bo!! per cert, sóc molt tiquis miquis amb això de les faltes... plural de llapis= llapis, no llapissos :(

    petons!!!

    ResponElimina
  20. Molt bo! estic amb l'oscar, el sr. Abacus es un blocaire!!!!!

    ResponElimina
  21. Ualaaa, quin relat més divertit, jajajaja!!! I amb fotos i tot!!!
    Et vas quedar l'agenda del VG, doncs?

    Com és que ningú esmenta l'estel que hi ha darrera l'onada???

    ResponElimina
  22. T'asseguro que mirar el teu blog es viure la historia mès sencilla amb tots els detalls que s'hi puguin donar, es com ficarse dins de una casa de comptes i pel módic preu de un clic, passar una bona estona.

    Et felicito i et desitjo que passis unes BONES FECTES i que aixó no s'acabi aqui, l'any 2009 ens espera.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  23. Que collonuda que ets, Assumpta...jo no sé què fer-ne d'aquest relat... de fet, tot el que se m'acudeix és tristoi...

    ResponElimina
  24. CARME Moltes gràcies :-)))
    Els blogs els tenim ben ficats dins el cap i els anem veient per a tot arreu jeje :-))
    Petons!!!


    AIGUA Així mateix va ser :-))
    Al prestatge, totalment materialitzat, un element dels blogs!! :-))
    Petons!!!


    RAMON Que no és un muntatge!! jajaja que és real!! L'agenda existeix!! :-)))
    Molt bones festes per a tu també :-)
    Abraçades!!!


    KWEILAN Moltes gràcies!! :-))
    Sí, a mi també em va sorprendre jeje
    Abraçades!!!


    ANNA I LLUÍS Vinga doncs, anima't i a escriure relat!! :-)))
    Ah!! Ja deia jo que el corrector de Word em deia que "llàpissos" era falta jajaja...
    Res, no passa res, però a mi això de dir "molts llapis" em sona tan estrany que ho deixo tal qual està :-)))
    No pateixis, jo miro d'escriure el millor que puc, però hi ha coses que les faig bastant anàrquicament, per exemple, m'agrada dir "carinyo" i ho dic jejeje :-))
    No et sàpiga greu que no ho canviï, eh? ;-)
    Petons!!!


    ABOGADA EN BCN M'alegro de veure't fent broma!! Ufff la cama embolicada que apareix al teu blog m'havia preocupat, eh?
    Ostres!! Us imagineu que algú de l'Abacus llegeix els nostres blogs? jejeje
    Eiii, Sr. Abacus!! Descomptes especials per a tots!! :-))
    Petons, guapa!!!


    MONTSE Jajaja m'has fet riure :-))
    No, no en vaig comprar cap... eren bastant cares i, tenint en compte que el meu marit se'n compra unes (allí mateix) que són veritablement genials i que valen 2 EurUs, doncs aquelles, molt més petites, per 14 o 15 (2.500 peles!!) em va semblar massa car :-(
    Un estel veus darrera l'onada? Jo hi veig la silueta d'un home amb els braços estirats :-))
    Petooons!!!


    JOAN M'acabes de dir una de les coses més maques que m'han posat mai en un comentari :-))
    Imaginar el meu blog com una casa de contes... no sé, noi, m'ha arribat al cor, de veritat :-))
    Jo també et desitjo un molt bon Nadal i un any 2009 plè de felicitat i endavant amb el teu blog, que ja saps que sempre em tens allí :-))
    Una forta abraçada!!!


    ZEL Jajaja si és que passaven els dies i res... que a mi aquesta làmina no em deia res :-)
    És que jo no hi entenc en art, noia, i una cosa m'agrada per les formes, els colors, el que sigui :-)) però absolutament subjectiu i a mi aquest quadre no m'agrada gaire (suposo que estic dient una animalada molt gran i que el concepte sobre el meu nivell cultural baixarà a les profunditats jaja) però si no m'agrada gaire jo ho dic :-)
    Són els colors concretament... no... no... no són els que hi hagués posat jo (juaaaaaaaassss)
    Però ara que ja me se'm fa trobadissa ja me la miro amb altres ulls ;-)
    Vinga, ànim, que segur que te'n surts!! :-))
    Petooons!!!

    ResponElimina
  25. Buff! Treus grans relats del no-res! Amb una sola cosa que t'hagi passat ja t'inspires per escriure algun conte...

    Salutacions!

    ResponElimina
  26. Hola Assumpta!
    bona anècdota. Tens molta imaginació al escriure.
    salutacions
    sílvia
    12 de 12 :)

    ResponElimina
  27. em va passar una cosa semblant amb els angelets de l'edició anterior dels RC... sí que sembla que ens persegueixin

    ResponElimina
  28. Que lindo! es verdad los que no saben de los blogs no entienden nada jajaja! Besos y felices fiestas tía Elsa.

    ResponElimina
  29. Magnífic relat. A mi el dibuix em sona de la portada d'un llibre de Mishima. Per cert si no l'heu llegit us el recomano!!!

    ResponElimina
  30. Ei, ei!! De què va això de l'onada? He llegit també el relat del blog de l'Òscar! No me'n sé avenir... (qui ho deia això?)

    Bé, Bon Nadal i bones festes! Per si no puc trobar algun aparell d'internet on connectar-me...

    ResponElimina
  31. això sí que són coincidències! i una excusa perfecte per a fer un relat! ben trobat (malgrat que l'anecdòta t'hagi trobat a tu, quasi XD)

    ResponElimina
  32. Quina casualitat!!! :-D Ja ho dius, ja, que els blogs et persegueixen. I no podia faltar-hi el "duet" Van Gogh - Gauguin! ;-)

    ResponElimina
  33. Olé! M'encanten aquests relats sortits de la no-inspiració! Això encara no m'ha passat mai, prò segur que em faré un bon fart de riure quan em passi! Quina cara se't va deure quedar, pobreta!

    ...et vas comprar l'agenda, o esperes que te la regalin?

    Petonets i bon Nadal, maca!

    ResponElimina
  34. ALBERT Què vaaaaaaaa jajaja si no em sortia res per aquest quadre :-)) per això quan vaig veure l'agenda vaig pensar "Salvadaaaa!!" ;-))
    Abraçades!!!


    SÍLVIA Gràcies maca!!
    Si noia, sí... 12 de 12... uaaaaauuu jeje Quina passada!!!
    Petons!!!


    JORDI CASANOVAS Sí, sí, a mi amb els angelets també em sortien a trobar per tot arreu :-)) Fins i tot vaig descobrir que tinc els gràfics per brodar-los a punt de creu!! jeje
    Abraçades!!!


    TÍA ELSA Jajaja cierto, cierto... hay que vivirlo para entenderlo :-))
    Un abrazo muy fuerte!!!


    NOCTAS Gràcies ;-))
    És que a mi també em sonava d'alguna cosa... però la veritat no tenia ni idea de quin quadre era, qui era l'autor... ni m'inspirava res de res (pobre quadre!)
    Abraçades!!!


    JORDI Vaig anar al teu blog a explicar-te això dels Relats Conjunts ;-) a veure si t'animes, eh?
    "No me'n sé avenir?"... uhmmm... doncs no hi caig... una pista, una pista!! jeje
    Molt bones festes i a veure si pots trobar l'aparell per connectar-te, home ;-))
    Abraçades!!!


    CLARISSA VAUGHAN Jejeje sí, sí, va ser ella que em va trobar a mi ;-))
    Abraçades!!!


    P-CFACSBC2V Crec que tinc una part del cervell dedicada només al que és "Món-blogger" i detecta imatges, inventa textos... és molt curiosa jejeje
    Ostres, sí, noi... algú em podria explicar -si us plau- per què SEMPRE que hi ha alguna cosa d'en Vincent ha de sortir "aquell altre" a treure el cap? Home ja!! :-PPP
    Abraçades!!!


    NÚR Jajaja exactament aquest és el cas, absolutament sortit de la no-inspiració :-))
    Em vaig quedar parada, vaig ficar la ma a la bossa i vaig treure la càmara i au!! jeje
    Nooooooooo no la vaig comprar... era molt cara :-(( i no m'ha tocat la Loteria...
    Petonets!!!

    ResponElimina

...i moltes gràcies per la visita!!